L’activitat Viu el Parc a Rocafort va tenir una forta competència ja que a la mateixa hora es disputava el partit de futbol entre el Villareal-Barça. Tot i així, l’assistència de públic a la sala Carles Cases de Rocafort era força notable per veure cantar en directe el cubà Luc Barreto qui va arribar al món de la cançó per casualitat, ja que la seva carrera va començar arran d’una lesió que va patir quan era un professional de la lluita lliure que el va allunyar de la palestra.
Durant la dècada 70 va destacar com a intèrpret de cançó romàntica i melòdica, ara, amb 78 anys, interpreta boleros i balades acompanyat a la guitarra pel director de la Big Band del Taller de Músics Vicens Martín.
El repertori que va oferir al públic de Rocafort va començar amb Lágrimas negras i va continuar amb la coneguda peça titulada Muñequita linda i diversos èxits de cançons de tots els temps. Entre cançó i cançó petites pinzellades sobre anècdotes personals i sobre les peces que interpretava que va fer que en qüestió de poc temps es fiqués el públic de la sala a la butxaca. Al cap de dues hores es donava per acabat el concert entre forts aplaudiments.
El passat dissabte 1 de maig es va celebrar l’apec de Vallhonesta-Festa del Panellet. Es tracta de l’esdeveniment popular més tradicional i concorregut de Vallhonesta. Hi participen diferents entitats del poble i l’afluència de gent transforma totalment l’ambient de la vall. L’origen de la festa es remunta a l’edat mitjana, tot i que la primera referència escrita data de 1962, moment en què el bisbe de Vic va ordenar que la celebració, que fins aleshores es feia a la capella de Sant Jaume, es traslladés a l’església de Sant Pere. La tradició es va mantenir fins al 1932. Després d’un parèntesi es va recuperar l’any 1955 amb el mateix sentit original de la celebració, la missa i el repartiment d’una almoina de pa cuit. A l’actualitat es manté aquest mateix significat però complementat amb d’altres activitats de caire més festiu.
En.acabar la ballada de sardanes molta gent es va quedar a dinar aprofitant la bonança del temps.
Enguany la Matinal al parc al Parc de Sant Llorenç de Munt i l’Obac tornava a la Casanova de l’Obac on no s’hi realitzava des de feia sis anys. Les obres de millora al coll d’Estenalles van provocar aquest canvi. El dia no es presentava gaire afalagador tenint en compte que el dissabte havia estat molt variable i el capvespre força plujós. Havíem d’arriscar i, així ho vam fer i, per cert no va sortir gens malament. Diumenge s’havia llevat amb boires negres i es va mantenir boirós al llarg del matí però no així l’ànim de la gent que hi va pujar.
A.les 10.30 h en punt un grup de famílies amb nens es disposaven a posar-se en joc. Van començar per l’itinerari de descoberta de l’entorn fins a la Casa Vella de l’Obac acompanyats per un educador de Rodabosc , bons coneixedors de la zona on viuen i treballen, per després continuar amb la resta de propostes engrescadores.
Mentre.els guies de Rodabosc anaven amunt i avall, a l’era de la Casanova es desenvolupaven la resta d’activitats. Per una banda la roda gegant de Papino paper anava allargant el seu recorregut a mesura que els participants enllaçaven un tram i un altre fins a construir un autèntic circuit al qual arribaven les boles després d’un espectacular itinerari a través de la llei de l’embut.
Molt a prop de les rodes hi havia L’encanyissada una proposta de l’Obrador que va anar prenent cos mica a mica, desafiant el vent i sovint la gravetat. Les canyes, amb l’ajuda d’improvisats enginyers, esdevenien torres emplomallades, edificis únics i irrepetibles amb estructures laberíntiques que anaven canviant de forma contínuament.
A.l’altra banda s’hi estenien els jocs de Qui Sap Què dissenyats per l’Anna Borrut punt d’atracció per als més petits enlluernats pels seus originals dissenys i llampants colors.
Juntament amb els jocs, els visitants més artistes de la matinal es van poder deixar anar al racó de pintura de l’Antoni Fernández i la seva troupe els quals van mostrar-los que amb una mica de ganes i un polsim de tècnica, no està gens malament el que es pot aconseguir.
I.mentre uns i altres jugaven, en un racó de l’era, Cesc Serrat muntava i bastia el seu recó on a partir de les 12 h s’inaugurava el Primer cau de contes. De primer el Cesc va trencar el glaç i a poc cinc espontanis, entre ells nens, s’animaven a explicar els seus contes.
A.les dues la matinal tocava a la seva fi. Era hora de replegar veles contents d’haver gaudit d’un dia al parc tot i el temps inestable.
L’entorn fluvial de Monistrol de Calders ha estat el tema central de les Jornades de Medi Ambient a Monistrol de Calders que s’ha celebrat a Monistrol de Calders durant el cap de setmana juntament amb la Festa Viu el parc. Un seguit d’activitats al voltant d’aquest tema es van dur a terme al llarg de tres dies: exposicions, conferències i activitats infantils. Dissabte els nens i les nenes de Monistrol van ser els protagonistes de les activitats programades del dia. Al matí van comptar amb un taller de construcció de barques, barquetes, molins i molinets de l’Obrador i a la tarda van poder gaudir d’un espectacle infantil a càrrec del grup Sac de gemecs.
Primer amb timidesa i després sense cap vergonya, els nens i les nenes que van apropar-se fins la remodelada plaça de la Pedrera van fabricar-se amb les seves mans i sota la batuta dels dos pacients monitors de l’Obrador, la Marta i en Jordi, diferents models de vaixell i de molins: un catamarà fet amb fustes, un submarí de plàstic, unes senzilles barques de suro, un molinet amb plàstic i un altre de cartró més senzill per als més menuts.
Més o menys treballats, pitjor o millor acabats, depenent de les ganes i/o habilitat de cadascú, tots els artilugis fluvials van ser provats amb millor o pitjor fortuna, segons el tipus de comandament de la nau, a la riera de Sant Joan a tocar de la plaça que anava prou crescuda com per acollir un gran nombre d’embarcacions que va esdevenir en una festa aquàtica.
Algunes van tenir un trist final al mig de la riera però la majoria van passar a la nit a bon port i probablement encara continuïn navegant...
La festa Viu el parc i les Jornades de Medi ambient continuaven dissabte a la tarda ara amb un espectacle d’animació infantil. El grup encarregat d’animar la festa va ser Sac de Gemecs el qual va saber combinar els sons tradicionals, els sons d’arreu del món i els sons més moderns i donar com a resultat un espectacle ben refrescant i divertit amb l’objectiu de fer aixecar de les cadires a grans i petits.
Matadepera ha celebrat una nova edició de la festa Viu el parc dins la festa del Reciclatge en la qual s’ha commemorat els cinc primers anys de la posta en marxa de la recollida selectiva d’escombraries. Per a la celebració, a més de les parades que mostraven com podem contribuir a la disminució dels residus i una petita exposició sobra la recollida selectiva al llarg d’aquests cinc anys, vam comptar amb el taller de canyes Quina canya de l’Obrador. El bon temps va fer que aquest taller, que va visitar Matadepera fa dos anys en unes condicions climàtiques adverses, fos prou lluït i els nens poguessin construir estructures inimaginables amb passadissos laberíntics que van canviar la fesomia de la plaça per unes hores.
Marcel Gros va presentar el seu muntatge Marcel pallasso dins els actes Viu el parc a la població de Rellinars. Marcel Gros, un dels pallassos més destacats de les arts escèniques catalanes va desplegar la seva particular manera de veure el món per fer passar una bona estona el públic assistent. Amb els seus números a simple vista absurds, però ben vius i actuals i la seva posta en escena va seduir un públic familiar al qual va fer riure amb els petits bocins de reflexions sobre la realitat que ens ha tocat viure i on el pallasso potser és una de les millors professions per dedicar-s’hi hores d’ara.
El Marquet de les Roques de Sant Llorenç Savall ha estat l’ indret escollit per dur a terme la Nit d’estels del Programa Viu el parc al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac 2010. Aquesta imponent construcció modernista de característiques historicistes envoltada d’una natura exuberant va rebre els assistents que s’hi apropaven delerosos de participar en una nit plena d’activitat. De primer, el Taller d’andròmines celestes en el qual grans i petits van elaborar meteorits, llànties i estels de colors. Cap a les 9 del vespre amb la gana a punt i fred a l’exterior, tots plegats vam recollir els tallers per parar les taules per sopar. Havent sopar una part dels assistents es van disposar a fer el joc A la recerca de l’estel perdut, mentre els altres assistien a l’audiovisual de Jordi Elias Les constel·lacions. Contes, mites i llegendes. A les 23.30 h acabava la xerrada i el joc de l’estel. El cel s’havia obert força i deixava veure un gran munió astres i estrelles. Però amb l’aclarida de boires, el fred es va intensificar força i va començar la desfilada cap als vehicles i amb un tres i no res, l’animació del Marquet es va anar apagant fins que va quedar en solitud.
pàgina segúent