El concert de música tradicional a càrrec del grup Els d’en Samarra previst a l’exterior de l’ermita de Sant Llop es va haver d’ubicar a l’interior a causa d’un plovisqueig que amenaçava en convertir-se en una turmenta d’estiu. Finalment no va ploure però tothom va agrair que es fes a l’interior.
Els d’en Samarra van fer, una vegada més, un gran concert on les cançons tradicionals es van anar tocant, sempre precedides de les explicacions de l’Amadeu (sempre hi havia algú que li havia ensenyat la peça i li havia explicat els orígens) que ens feia endinsar en el món de cada cançó.
Valsos francesos, valsos catalans, passos dobles, xotis, polques, txa-txa-txa, corrandes, sardanes curtes...tot això i més cabia en el repertori dels d’en Samarra.
La cinquantena de persones que es van apropar fins a l’ermita van gaudir molt del concert i van participar activament cantant i picant de mans.
Un cop finalitzat el concert alguns assistents es van dirigir als músics per expressar la seva satisfacció. En acabar coca i moscatell per a tothom.
Un any més els Amics del Tagamanent celebrava la seva diada amb una arrossada popular. L’aplec va reunir prop de cent persones a l’era de l’Agustí les quals van gaudir d’un exquisit menú i de l’acompanyament musical del grup de ball tradicional Bauma. Aquesta formació de set músics ens va proposar un viatge per Europa a través de la seva música amb una gran varietat d’instruments de diferents procedències la barreja dels quals va donar com a resultat una sonoritat pròpia i molt original. Els assistents animats per la música es van aixecar de les cadires per ballar en parelles o en rotllanes seguint les indicacions dels propis músics.
La jornada va comptar també amb una rifa de productes artesanals del Montseny i d’un taller de sabó tradicional molt participatiu.
La companyia Cascai Teatre nascuda a Sant Feliu de Buixalleu el 1999 de la mà de Marcel Tomàs i Susanna Lloret presenta amb Pere i el capità, de Mario Benedetti, el seu setè muntatge teatral. Des de la dramàtica i nostàlgica Nou-cents d’Alessandro Barico a obres de caràcter força més humorístic com l’Home incomplet o Living Costa Brava, la companyia alterna drama i comèdia, sense que un o altre aspecte tot i ser el primordial, quedi del tot exclòs de l’altre.
Pere i el capità mostra l’enfrontament dialèctic entre un torturador i un torturat, el desequilibri entre la força i la debilitat que, a mesura que l’obra avança, oscil·la com el plat d’una balança amb l’agulla desequilibrada i que acaba per deixar abatut i sense força el torturador i enaltit el torturat
Públic i actors, tots dalt de l’escenari, molt a prop. Una tarima petita i molt propera damunt la qual un escriptori, una paperera, la cadira del torturador i la del torturat, res més. A mesura que l’obra avança el terra, blanc com un paper, va quedant escrit, tenyit de vermell.
El públic que va ocupar pràcticament la totalitat de les cadires va respondre amb forts aplaudiments l’obra i l’encertada posada en escena, així com les excel·lents interpretacions de Marcel Tomàs en el paper de capità i de Jordi Subirà en el de Pere.
El dissabte 20 de setembre, la sala polivalent Can Plantada d’Aiguafreda acollia un any més la Fira del Tastet. Una fira on tothom, tant professionals com particulars, poden disposar d’una parada per oferir un tastet dels seus millors plats. A la cita hi van acudir molts aiguafredencs per veure amb què els sorprenien els seus covilatans.
Com és habitual, una actuació de música en directe arrodoneix la festa, i aquest any va tocar el torn als Tururut Bonaigua, una orquestrina de ball tradicional amb un repertori que va des dels pericons, valsos i pasdobles als xotis i les polques.
Cap a dos quarts de nou s’iniciava el concert de música tradicional amb
l’acompanyament d’un mestre de danses que animava a ballar al públic
assistent. Les indicacions van ser seguides per força quitxalla i alguns adults
que tímidament s’hi van apuntar.
Una vetllada pel gaudi de tots els sentits.
Després que durant bona part de la setmana les previsions dels homes dels temps fossin de pluja per a la Matinal de Montseny, el bon temps, amb intervals de boira baixa i nuvolades a primera hora del matí, van ser la tònica de la jornada.
A partir de dos quarts d’onze, els estels de l’Associació Barcelona Estels , van comencçar a omplir el cel de formes capricioses i colors. Mentrestant força gent va començar a fabricar el seu propi estel, al taller que desenvolupava la mateixa entitat.
També en Manu ja estava llest inflant globus de colors als quals amb quatre petits tocs transformava en gossos amb corretja, flors llampants i justicieres espasses.
Ja a les 12.30 h va iniciar-se la XIV Trobada de Clowns, com sempre Marcel Gros va oficiar de mestre de cerimònies per donar pas tot segui al Circ Nic que deixa tothom bocabadat amb la seva gegantina cadira plegable i les seves acrobàcies impossibles, tot acompanyat amb música en directe.
Tot seguit i després d’una altre gag de Marcel Gros, va donar-se l’alternativa a Manolito, en Manu, el noi de la globoflexia, que salta a la palestra i amb quatre gestos ben trobats va arrencar forts aplaudiments entre el públic. Tot seguit va ser el torn de la companyia La katrakòlica nom impossible que va fer just honor al món inversemblant i disbauxat del clown i dels clàssics despropòsits del món circense.
Després de d’efusiu comiat, l’excés de maquillatge, les perruques excessives i els estrafolaris vestits van abandonar la improvisada pista de circ de la rectoria del Brull per convertir-se ara en un ampli menjador col·lectiu. Però l’estona de dinar i sobretaula va se curta pels més petits. A les 3 en punt la Sara Carline i l’Anna Borrut ja tenien a preparat el taller de titelles amb paperines que va durar fins passades les 5 de la tarda amb una afluència constant de talleristes.
A quarts de sis ja quedava poca gent, la fresca de la tarda s’ensenyoria poc a poc de les feixes on hores abans voleiaven els estels i alguns havien aprofitat per fer la capcinada i el silenci tornava a planar arreu.
Un dels actes centrals dins la Setmana de la mobilitat sostenible i segura a La Garriga va tenir lloc diumenge 21 de setembre amb una bicicletada popular al parc dels Pinetons. La cursa que organitzava l’entitat d’animació infantil El Pati Mòbil començava a les onze del matí a la plaça de l’Església i finalitzava al parc dels Pinetons on tenia lloc el tradicional vermut. A més del vermut als participants els esperava una actuació dins el programa Viu el parc per a públic familiar a càrrec de Jordi Tonietti i Cia. que va fer ballar i participar un bon grapat de nens, nenes, pares i mares i fins i tot, avis, a ritme d’alegres cançons.
El cap de setmana Viu el parc a Aiguafreda continuava diumenge amb una actuació del grup d’animació infantil La tresca i la verdesca. Aquests quatre músics van ficar-se a la butxaca un públic infantil vergonyós que es va anant animant a mida que avançava l’espectacle. A ritme de cançons de creació pròpia i d’adaptacions de cançons tradicionals catalanes i d’arreu del món els nens van saltar de la cadira per ballar i participar dels jocs proposats pel grup. Així van riure, córrer i cantar amb l’acompanyament de la música en directe.
La festa Viu el Parc a Arbúcies s’emmarcava enguany en l’Aplec de la Capella, festa amb molta tradició i amb un munt d’activitats religioses, lúdiques i culturals a l’entorn de l’església de la Pietat, organitzades pels parroquians i amb la col·laboració de l’Ajuntament.
Pel matí, la festa anava dirigida al públic familiar amb l’actuació de la companyia Teatre Mòbil que van presentar Allegretto.
Tot i la forta calor del sol, els nens i les nenes no van moure’s de la cadira i van seguir amb atenció les anades i vingudes dels tres actors que conformen la companyia i que amb l’excusa d’explicar-nos la història d’un famós músic, van desplegar tota la seva comicitat per fer-nos passar una molt bona estona.
Una història divertida, una acurada escenografia, uns actors magnífics i un públic atent i còmplice, van fer que l’espectacle fos tot un èxit.
Per la tarda continuava l’Aplec de la Capella amb més activitats.
Pocs minuts després de les sis, la refilada del flabiol i el toc de tamborí van marcar l’inici de l’audició de sardanes a càrrec de la cobla La Principal de Terrassa.
De seguida es van anar formant les rotllanes i la plaça es va omplir de balladors que no van deixar-se perdre ni una sola de les sis sardanes que van tocar.
Ja al capvespre, la darrera peça, La Puntaire, amb tota la cobla i bona part del públic cantant a l’uníson la tornada “Au doncs, fills de Catalunya, doneu-vos les mans i ben units, com a germans, tant en temps de pau com en la guerra, des del mar fins a la serra enlairem els nostres cants.” va posar el punt i final a l’audició, tot i que van haver de repetir-la dues vegades i finalment es van acomiadar entre forts aplaudiments.
L’església de Santa Maria de Breda va ser el marc idoni per celebrar el concert de música del Cor de veus blanques Lutiana. Aquesta formació de setze noies d’Arbúcies dirigides per la Sílvia Brugués i la Cristina Zamorano va estar acompanyada per un harmònium (Josep M. Escalona) i un arpa (Joan Manuel Chouciño).
El concert començava després que la Teresa Martorell, regidora de cultura, presentés l’acte dins les Jornades Europees de Patrimoni de Catalunya i convidés al públic a gaudir-ne.
L’Ave Verum de Gabriel Fauré donava pas a una hora de música interpretada i dirigida molt acuradament. La primera part del concert va començar amb obres de música sacra del compositor Gabriel Fauré que finalitzava amb una missa la Messe Besse amb unes melodies dolces i delicades molt ben interpretades per les veus de la coral.
La segona part tenia un caire més contemporani amb obres del compositor anglès Gustav Holst corresponents a la seva època d’inspiració oriental. La coral va interpretar una sèrie d’himnes corals sobre textos del Rig-Veda (himne a l’obscuritat, himne a l’aigua...) amb unes suggerents harmonies i amb l’acompanyament d’un arpa que va resultar ser un plaer pels sentits dels assistents al concert.
Els forts aplaudiments del públic van palesar la bona interpretació de la coral. Com a agraïment ella va correspondre amb un bis amb el qual donaven per finalitzat l’acte Viu el parc al municipi de Breda.
Enguany se celebrava la 30ena Arrossada de Fogars, una festa amb molta tradició i que rememora l’antiga celebració de la Festa Major de Fogars en honor a Sant Cosme i Sant Damià.
Les feixes de l’entorn de la parròquia de Sant Cristòfol s’omplen durant tot el dia de gent disposada a gaudir de la festa i sobretot de l’excel·lent paella que preparen els Arrossaires de Fogars, que és una de les més bones paelles de camp que podreu tastar.
Després de la missa, de la ballada dels gegants de la Batllòria i del bon dinar, no hi falta la música.
Enguany de la mà dels Tururut Bonaigua, bons músics i experts en la recuperació del repertori de ball tradicional, tots els que es van animar van poder ballar balls de parella a ritme de pas dobles, de polka, de xotis, de masurca o de txa txa txà. No van faltar els balls col·lectius per perdre la vergonya i pels més valents el ball del porró on cal beure a galet sense perdre el ritme.
Una bona manera de fer baixar la paella i de gaudir d'una autèntica festa tradicional en un paratge encisador.
Al Figaró-Montmany es va viure diumenge una intensa jornada de treball amb la recuperació d’un camí al seu terme municipal. La intensa jornada va tenir com a recompensa un dinar popular i un concert de música irlandesa a càrrec del grup Nights around de table, una formació de tres músics amb un àmplia experiència musical.
Un cop recollits tots els estris del dinar que havia tingut lloc i reubicades les cadires a la sala començava el concert amb l’explicació per part del Toni Ribas del per què d’aquest nom tan curiós. Ens va explicar que el significat té a veure amb la manera de fer música a Irlanda: al voltant d’una taula, improvisant i a l’abast d’una bona pinta de cervesa.
Sense taula ni cervesa aquests tres músics van interpretar jigs i reels amb l’espontaneïtat com a filosofia de música davant un públic atent tant a la música com a les explicacions prèvies a cada tema.
