El grup de música tradicional Bauma, va ser l’encarregat de posar la nota musical a la Festa de la Gent Gran de Campins. La música i l’entorn eren de postal: una façana blanca, humil, de casa de poble amb un gran escrostonament que en mostrava el totxo viu; un roser ja sense roses, de les quals només en quedaven les gavarres i les fulles encara verdes. I per emmarcar l’escena un gran plàtan amb l’escorça tacada i les fulles ja un punt grogues.
El públic, en la seva majoria i d’acord amb la diada era gent gran, tranquil·la i reposada que va aplaudir molt el recital i el repertori del grup.
En acabar al casal de cultura hi havia l’exposició “Records de Campins 1a meitat del segle XX “ i un vídeo d’altres temps que acabà de posar el punt nostàlgic a la jornada.
Les previsions meteorològiques que anunciaven pluges pel cap de setmana es van complir a moltes poblacions de Catalunya entre d’altres el municipi de Seva. Aquesta petita població celebrava diumenge la Festa del Bolet amb un munt de parades i exposicions de bolets per reconèixer-los i degustar-los. Per engrescar els més petits vam comptar amb la Cia. De Parranda que va muntar un Sarau al mig del carrer de la Rocada. Aquest Sarau consistia a fer una festa major concentrada en una hora. No ho van aconseguir perquè a mig espectacle el cel va descarregar la pluja amb la qual tot el matí havia amenaçat. Així que només vam poder assistir al pregó, l’exhibició de gossos d’atura i la tradicional sortida a pescar. Aquí vam haver de plegar veles perquè l’aigua començava a calar-nos.
El dia de la Festa Viu el Parc a Cànoves i Samalús es despertava boirós, plujós i sense gaire esperances de canvi. A l’hora de començar un reduït públic però incondicional es posava mans a l’obra per fabricar un drac xinès de cos acordiònic. A mida que avançava el temps més nens amb moltes ganes de participar-hi es posava A poc a poc van anar arribant més nens per participar de la proposta de l’artesana Sara Carlines: pintar cara i cua, acolorint segons el gust i les ganes, doblegar dos fulls fent un acordió desplegar-los i enganxar-ne un a continuació de l’altre, enganxar la cara i la cua a cada extrem i dos palets de fusta per poder manipular el nostre titella i fer-lo dansar i dansar. Una proposta ben simple però molt divertida, participativa i amb un resultat espectacular.
Després de la parada del migdia arribava el torn de l’espectacle d’animació a càrrec de La Tresca i la verdesca, que van fer tot el possible per tirar endavant l’espectacle tot i la timidesa de bona part dels assistents.
Van arrencar amb unes cançons i, a poc a poc, van anar aconseguint que la gent s’animés, finalment molts nens i nenes i alguns pares i mares van saltar a la pista per participar en els jocs dansats que barregen la tradició amb el toc modern que imprimeixen els quatre músics que conformen el grup.
En resum, una festa
Enmig d’un temps meteorològic advers tenia lloc la castanyada a Fogars de la Selva. Un grapat de nens acompanyats pels seus pares i avis van fer front al temporal i es van quedar a celebrar la castanyada a ritme de festa major amb la cia. De Parranda. El pavelló es va omplir d’alegria i color, tot i la grisor del dia, amb l’arribada del grup De Parranda que, en poc menys d’una hora, va muntar una festa major amb una programació tan atapeïda com la de qualsevol festa major amb un pregó, una exhibició de gossos d’atura, un partit entre solters i casats, un ball d’envelat, l’espectacle infantil, missa... tot això i més amb música per ballar i cantar a un ritme trepidant.
En acabar El Sarau les castanyes ja estaven cuites i van celebrar la castanyada tot i que passada per aigua.
Altre vegada ha tingut lloc la tradicional festa de la Costanyada a la Costa deMontseny. Enguany però, la puja potent ha obligat a pagar les fogueres de la plaça de l’església i a muntar el sopar i l’espectacle dins la sala de l’antic audiovisual.
Tot i la pluja, per sopar hi va haver el tradicional caldo, potent i reparador, les botifarres a la brasa cuites a les portes de la sala, a l’empara d’un tendal que protegia de la pluja. Les mateixes brases servirien per coure els moniatos i les castanyes. En acabar el sopar va començar el concert de música tradicional de Els d’en Samarra. L’Amadeu Rossell i el Jordi Palau vam desplegar les seves dots musicals i narratives per transportar el públic a les fetes dels vells temps, a muntanya i a pagès, als temps on la música la feien únicament els homes. Però com que des de llavors ha plogut molt, hi havia qui això li semblaven històries de la vora del foc, i davant l’oportunitat de veure i parlar amb gent que no veien de fa temps no la van desaprofitar. Els més incondicional, a primera línia, vam aplaudir molt el duet.
