Sant Miquel de Balenyà, població del municipi de Seva, celebra la festivitat del patró per Sant Miquel dels Sants, i amb ella la festa dels avis i, a més, una festa Viu el parc que es l’encetada del programa d’aquest any 2010.
Els d’en Samarra van oferir un concert de músiques populars que fa un recorregut pels costums d'abans a les terres de muntanya: les cançons, els balls, els oficis, etc. Les explicacions s'alternen amb cançons i músiques de balls que evoquen èpoques en què la vida era difícil i en què qualsevol motiu, per petit que fos, podia convidar a una gran festa que es vivia en col·lectivitat.
Els d’en Samarra està format per tres músics, Amadeu Rosell, veu, guitarra i acordió diatònic, Jordi Palau: flauta travessera, flabiol, i Pep Solà, bateria i percussions.
Tarda de festa a Gualba amb la celebració del 38è Concurs de pintura Ràpida que va tenir una gran participació
Mentrestant, a la plaça Joan Ragué, la Ballarusca dels Trambòtics ens va fer passar una estona molt agradable, ballant el rock dels globus, fent un viatge en tren a través de diferents túnels, jugant a bàsquet amb una gran roba multicolor amb un petit forat al mig o fent de guies dels cotxes de xoc amb els companys amb els ulls embenats.
Una tarda molt agradable en un municipi de bellesa extraordinària amb la riera d’aigua blanca que suposadament ha donat el nom, gairebé mil·lenari de Gualba.
Ha’Penny Bridge pren el nom d’un pont de Dublín, HalfPenny Bridge, el pont de la mitja lliure. Tothom que volgués creuar a l'altre banda del riu havia de pagar mitja lliure per passar pel Ha`penny Bridges. El pontatge ja ha passat a la història, però la música irlandesa continua ben vigent. Ha’Penny Bridge el formem músics de primera línea, Lluís Gómez al banjo, Maribel Sánchez al contrabaix, Joan Pau Cumellas amb l’harmònica, Miguel Talavera a la guitarra. Reels, jigs, waltz, cançons tristes i alegres, vam omplir de seguida la plaça Major de Sant Esteve. A les 125 persones que van participar al sopar, si van afegir nous espectador enduts per la música dels Ha’Penny Bridge. A la música s’hi va afegir el ball de Claddagh Ring Dancers,un grup de Barcelona dedicat a la pràctica dels balls tradicionals d’Irlanda. Tres ballarines amb danses vistoses i dinàmiques van animar a alguns espontanis a afegir-se al ball i a la resta d’espectadors ens van tenir ben atrapats, absorts en els ràpids moviments de cames i peus, de salts i de i repicades de taló.
Havent presentat l'acte Sofia Paricio, en nom de la Diputació de Barcelona, Carles Hac Mor va introduir tots dos poetes. Aquests van anar alternant els seus poemes amb les cançons de la Coral de la Diputació de Barcelona, que en aquell paisatge tan líric atreien tot d'ocellets i papallones que semblaven tan entusiastes com el públic amb els versos i amb els càntics. Tan és així, que un pardalet es va posar en una cadira, com seient-hi, davant la Coral, durant una bona estoneta, mentre una papallona voleiava sobre el cap de l'espectadora del costat. La poesia de Ferran Aisa - de caire social i evocador del moviment obrer d'abans del franquisme i de la vida quotidiana als barris populars sota la dictadura- contrastava ben positivament amb l'expressivitat intimista dels versos de Maria Cabrera. Per acabar, uns quants poemes de l'un i de l'altra van ser acompanyats per tonades fetes a boca closa per la Coral. I com a botó final un espontani, un dels cantaires de la Coral, va entonar una cançó tirolesa que, com tot plegat, va ser llargament aplaudida per tothom.
Com a cloenda del casal d’estiu i juntament amb la festa Viu el parc, el municipi del Figaró-Montmany va triar un dels múltiples tallers de Gest Lúdic l’Obrador. Els nens i nenes del Figaró-Montmany van poder fabricar cadascun d’ells un pot de l’Ot, una singular capsa que en destapar-la escup tot de tires de colors.
