Un any més, el primer dissabte d’agost se celebrava la Nit al parc a Can Casades (Santa Fe de Montseny). Enguany la festa prenia els aires orientals de Les mil i una nits.
Tot i la fresca de la nit, l’acurada decoració de l’espai i el nombrós públic, donava la calidesa necessària per viure una nit màgica i per gaudir-la amb tots els sentits.
A les 21 h i després que 49 voluntaris i voluntàries del Cercle d’Amics dels Parcs Naturals transformessin el recinte de Can Casades en un lloc especial ple de lletres àrabs, teles de colors i llum d’espelmes, començava la vetllada amb el sopar preparat per l’alcalde i col·laboradors de Fogars de Montclús, que per l’ocasió va consistir en pinxos amb pa amb tomàquet i fruits secs.
A les 22 h s’iniciava l’espectacle basat en els contes de Les mil i una nits, la història de Xarhazad i Duniazad excel·lentment explicada per l’actriu Sílvia Llorente i amb les espectaculars danses de la Zenda. La nit es va transformar en una nit totalment oriental gràcies als relats picants i als moviments sorprenents i precisos del cos de la ballarina seguint sempre el ritme de la música que van captar totalment l’atenció del públic.
En acabar la història va ser el torn del grup de música Meridiana amb un concert de música mediterrània. El grup el formen Luigi Cabanach, guitarres, Jordi Rallo, percussions, i Neyla Benbey, veu. Els tres de llarga trajectòria professional i alta qualitat ens van oferir un viatge encisador, ple de ritmes i matisos que ens va traslladar de l’occident a l’orient.
Per últim, el DJ Marc Oriol va posar la música a un fi de festa que va servir perquè el públic que restava es llancés a ballar a la pista.
Entre actuació i actuació molta gent va aprofitar per convertir-se per uns instants en el geni de la làmpada, una fantàstica i sensual ballarina oriental o volar en una veritable catifa màgica. També es va dur a terme un concurs d’olors (tres jocs amb sis bossetes cadascun que contenien espècies força conegudes) amb premis inclosos i un tast de pastes i te amb menta.
Cap a les 1 de la matinada la vetllada artística va finalitzar i va començar la feina de recollir-ho tot i tornar a deixar el recinte en la pau que el caracteritza, com si no hagués passat res.
La festa, però, de ben segur haurà deixat la seva empremta entre tots els assistents.
Corporis Mil i una nits. Viu el Parc. Montseny
Durant els segles XVI i XVII la meitat del territori italià estava sota el domini espanyol especialment Roma amb la qual Espanya mantingué una important relació. El concert que la soprano Susanna Crespo i la clavicembalista Amaya Fernández-Pozuelo ens van oferir dins el VII Estiu Bandoler a Viladrau va ser una petita mostra dels influxos que la presència espanyola tingué en la vida artística i cultural romana.
La clavicembalista va ser l’encarregada de presentar-nos les peces i situar-nos en l’època.
Durant la primera part del concert vam gaudir de les obres d’alguns músics no massa coneguts però amb pes a la seva època, tots del segle XVII: Giacomo Frescobaldi i Bernardo Storace amb melodies i danses d’origen ibèric: la follia, passaclaglia, Ciacciona…De Giacomo Carissimi vam sentir la peça “Ferma, lascia ch’io parli”, lament de Maria Stuardo, reina d’Escòcia, abans de ser executada.
La segona part va estar destinada a autors que van excel·lir al segle XVIII, concretament d’Alessandro i del seu fill Domenico Scarlatti. El primer era originari de la Nàpols espanyola i molt actiu a Roma. El segon va ser mestre de música de Maria Bàrbara de Braganza i va escriure més de 500 sonates. Les dues darreres peces eren de Haendel, influenciades per la música popular espanyola: un passacaille i una Cantada spagnuola, cantada amb “d” i no amb “t” perquè així s’escriuria en espanyol, titulada “No se enmendará jamás” i cantada en castellà.
Després dels múltiples aplaudiments del públic van obsequiar-nos amb un bis… La soprano ens va explicar “una mentida”, la troballa d’ambduesDissabte, 30 d’agost de 2008 d’una partitura llargament perduda i molt valuosa, amb res a veure amb els segles XVII i XVIII i que podia ser perfectament interpretada amb el clavicèmbal: “Contigo aprendí”.
Un concert especial que va omplir de sons antics la sala i les ments dels assistents, gràcies al bon savoir faire de les dues intèrprets. A més vam aprendre que el clavicèmbal no té res a veure ni amb el clavicordi ni amb el pianoforte. En el primer cas es tracta d’un instrument molt més petit i difícil de tocar, amb un so molt poc potent, més emprat per música de cambra. El segon era les beceroles del piano actual. També vam descobrir que s’està recuperant l’ús del clavicèmbal, que s’havia perdut, i que cada cop hi ha més concertistes especialitzats en aquest instrument. La música és molt agraïda perquè és molt lliure, a les partitures no està tot escrit i cada intèrpret posa de la seva collita a l’hora d’interpretar les peces. Hi ha molta llibertat compositiva, ben al contrari passa amb les partitures per a piano, per aquest motiu hi ha músics que es decanten pel primer.
Tot plegat un concert molt complet i instructiu.
Fa més d’una dècada que se celebra a Campins el ja tradicional sopar popular emmarcat dins el programa Viu el Parc. Aquest sopar ja està fortament arrelat i els organitzadors han vist créixer any rere any el nombre d’inscripcions per assistir-hi i gaudir tant del sopar com de l’espectacle que es fa a continuació.
El sopar es va iniciar poc després de les 21 h i a les 23 h, molt puntuals, es va donar el toc d’inici per a l’actuació de Teatre Mòbil. Aquest grup de comediants, originaris de Manresa, porten una sòlida carrera i el setembre de l’any que ve commemoraran els seus primers 25 anys a sobre de l’escenari.
L’actuació, com sempre original i divertida, va fer gaudir sobretot els més petits, tot i que en general agrada a tot tipus de públic. Teatre tradicional xinès, l’home mosca, llegendes, contes, i moltes històries que van fer riure de valent als assistents.
Coma nota anècdota voldríem senyalar la impecable organització del sopar que va comptar amb una bona colla de joves que servien i recollien les deixalles tot vestint una samarreta vermella que deia “Què necessites?”, pel davant i “ja vinc” pel darrere.
Enguany l’Estiu Bandoler de Viladrau finalitzava amb un sopar a la Plaça Major l’últim dissabte d’agost. Aquest any els prop de 250 comensals van poder gaudir d’un menú bandoler típic del Montseny: amanida, assortit d’embotit amb torrades, assortit de carns guisades i per postres fruits secs amb vi dolc.
A les 23 h quant molts assaborien els postres eren sorpresos per l’il·lusionisme del MacFèlix. Durant més d’una hora petits i grans van gaudir d’un espectacle de màgia ple d’humor. Alguns espectadors fins i tot es van atrevir a pujar l’escenari i formar-ne part durant uns minuts. Va resultar un espectacle molt entranyable en el qual es va fer palesa la personalitat comunicativa del mag i la bona sintonia amb el públic que va agrair la seva simpatia i humor amb forts aplaudiments.
En acabar l’actuació es va donar pas al concurs de crits bandolers que cada any es realitza durant aquesta jornada i d’aquesta forma es posava punt i final al VII Estiu Bandoler.
