El Reporter d'octubre

Dissabte, 10 d'octubre de 2009
Vallgorguina
Passejada a càrrec de l'Escola de Natura del Corredor
Boscos de Vallgorguina

10.30h
La primera activitat Viu el parc a Vallgorguina va ser una plàcida passejada pels boscos dels voltants apte per a tots el públics a càrrec de la Isabel Fidel membre de l'Escola de Natura del Corredor.
Enguany la caminada va sortir des de la plaça de l’Ajuntament va continuar per la riera can Ricós, la riera can Montasell passant per la serra de can Clarens fins arribar una altra vegada a la plaça de l’Ajuntament.
Al llarg d’aquest agradable passeig van fer un repàs al bosc de ribera, a les plantes i arbres que hi proliferen les espècies naturalitzades i especialment vam fixar-nos en les espècies invasores que desplacen a les autòctones fins al punt d’eliminar-les. Vam conèixer els diferents tipus de pins a través de les seves fulles: el pinastre, de fulles molt llargues i pinyes punxegudes i el pi insigne, amb fulles primes reunides de tres en tres.
Durant el camí no només vam descobrir el bosc de ribera sinó que també vam veure rastres d’animals que palesen la seva presència als boscos de Vallgorguina.
A mig camí la Isabel va proposar-nos un petit exercici de reconeixement d’alguns arbustos de la zona. A través d’unes fitxes amb fotos i preguntes vam descobrir l’argelaga, la ginesta, la gatosa o el ginestell així com algunes de les seves propietats i peculiaritats.
Al final del camí i per recuperar les forces perdudes ens esperava un refrigeri gentilesa de l’Ajuntament de Vallgorguina.

 

 

 

 

 

 

A.la tarda continuava la festa Viu el parc amb el grup d’animació infantil Encara Farem Salat.

Dissabte, 10 d’octubre de 2009
Vallgorguina
La màquina del temps a càrrec de Encara Farem Salat
Al poliesportiu

 

 

 

 

 

 

 

 

 

17h
Després de la caminada del matí pels boscos de Vallgorguina venia de gust dinar i fer la migdiada però a les 17 h els nens i nenes de la població tenien una cita al poliesportiu: el grup lleidatà Encara Farem Salat venia a presentar el seu espectacle La màquina del temps. Ni el cansament, ni pluja que queia amb intensitat a l’hora de començar l’espectacle va doblegar els ànims dels més petits i a les 17 h tothom estava preparat per passar una bona estona.
El grup va començar puntualment el seu viatge a d’altres èpoques a través d’una màquina del temps. A través d’aquest fantàstic invent van conèixer com ballaven els egipcis o com es divertien els pirates. Durant aquest periple no van parar de ballar, cantar, saltar i passar-ho bé amb aquests cinc divertits personatges. La música i el bon humor van ser el fil conductor del viatge a través del temps.

 

Diumenge, 11 d'octubre de 2009
Llinars del Vallès
Gran Festa del Parc
al Santuari del Corredor

Si l’any passat la Gran Festa al Corredor va estar marcada per la intensa i persistent boira, enguany ha estat la forta calor la nota predominant de la jornada.  
Potser la forta calor i perquè no l’alta qualitat de les activitats programades ha fet que enguany parlem de rècord d’assistència, xifrada al voltant de 900 persones que van voler gaudir de la festa i de l’entorn natural d’aquest bell indret.

L’esplanada del Santuari que degut a  la falta de pluges durant l’estiu no lluïa la verdor d’altres anys va ser el lloc triat per desenvolupar les activitats previstes per la primera hora del matí.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El.públic va anar arribant esglaonadament, la majoria coneixien la festa i hi venien expressament, altres venien a fer un tomb, buscant inútilment els bolets que enguany no han sortit i aprofitaven l’avinentesa per provar alguna de les moltes activitats proposades.

Per començar tres tallers molt participatius. La Nona Umbert, artista plàstica i co-fundadora de la Cia. Fes-t’ho com vulguis, canviava l’ocell equilibrista de l’any anterior per unes acolorides titelles de dit que podien representar les diferents races del continent, Primerament calia triar el color del titella i després fer-li un vestit ben bonic, un cabell ben retallat, uns complements de disseny propi i col·locar un tros de cartolina i una grapa estratègicament per que hi cabés el dit que donaria vida al titella. La producció de titelles va ser tan elevada que van haver de preparar més material. Aquest espai va aplegar un bon nombre de nens petits.

 

 

 

 

 

 

Pels més grandets, el taller de l’Obrador oferia la possibilitat de construir quatre jocs diferents que es juguen a altres indrets del món. el  Wari i el Yote, provinents del continent africà, el Moksa-Patamu de l’Orient o el Serp-Au, un joc de pales dels indis americans. L’elaboració d’aquests jocs no era fàcil ni ràpida però tot i així hi va haver gent que en va fer més d’un. En el mateix espai hi havia una estesa d’altres jocs gegants d’arreu del món que també va estar força animada al llarg del matí.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La.descoberta es feia en grups. Un cop resolts tots els enigmes s’aconseguia un diploma que animava els participants a seguir en el camí de savi del bosc, tot agraint l’entusiasta participació.

 

 

 

 

 

 

Deixant de banda els tallers, que no van parar la producció fins gairebé les dues de la tarda, també hi havia l’espai de jocs Qui sap què? creats per l’artesana Anna Borrut. Un racó que cada any és més ampli ja que la producció va augmentant i millorant conforme avança el temps. Aquest espai no va restar en calma ni un sol moment.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El.racó dels contes i llegendes va anar a càrrec de la Cia. Contesons. Una narradora-actriu, l’Eva González, i un músic-actor, en Jordi Ruano, que s’ajuden, si cal, o es fan la punyeta, la majoria de vegades, tot narrant llegendes i contes d’arrel tradicional. Es van fer dos passis, a les 11.30 h i a les 12.25 h i tots dos van comptar amb un gran nombre de seguidors ben atents per no perdre el fil de les històries.

 

 

 

 

 

 

A.les 13 h, arribava el torn de l’espectacle final que dins de la XIII Jornada de Teatre de carrer presentaven la Cia. El negro i el flaco. El pati del Santuari era un forn sota un sol de justícia i amb molt poques ombres on buscar recer. L’espectacle Giramondo, basat en el món del circ, comença espectacularment amb l’entrada dels dos actors dalt de dues bicicletes ben especials. El joc amb el públic és bàsic i la participació en escena potencia al públic adult.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En.finalitzar l’espectacle, molta gent es va quedar a dinar, bé al restaurant, que tenia dos torns de reserves, bé a l’ombra menjant el pícnic que havien portat.

 

 

 

 

 

 

 

 

Dissabte, 17 d’octubre de 2009
Canyamars (Dosrius)
Rondalles amb Contasons
a la plaça de la Germandat

17h
La primera activitat Viu el parc a Canyamars (Dosrius) ha celebrat aquest cap de setmana la sisena edició de la Fira del Bosc ambientada en època medieval. La fira, com era d’esperar per l’experiència d’altres anys, va rebre un alt nombre de visitants que van passejar per les més de 30 parades instal·lades en aquesta petita població. El dissabte a la tarda l’aportació Viu el parc va ser l’actuació de Contasons que va explicar-nos una rondalla amb una rondalla amb una protagonista molt coneguda pels més petits: la rateta que escombrava l’escaleta, però una versió de la companyia inspirades en les rondalles Sa rateta de Mossèn Josep Maria Acolver i De què ve que els gats es mengin les rates d’en Joan Amades. També van explicar-nos una altra rondalla amb el nas com a personatge principal
Sempre jugant amb la música i de manera molt teatralitzada, la Marieta i l’Ot de cal Fuster van fer que els més petits i els més grans gaudissin d’un conte que tothom coneix, on cada animal es distingia per un so diferent.

 

 

 

 

 

 

Dissabte, 17 d’octubre de 2009
Canyamars (Dosrius)
Música medieval amb DoNimus Tecum
a la plaça de la Germandat

11.30h
La Fira del Bosc Medieval continuava diumenge al petit nucli de Canyamars (Dosrius).  L’estampa que el visitant es trobava evocava els temps llunyans quan els carrers es farcien de comerciants, compradors i visitants. La gran afluència de gent, procedent de totes les contrades, arrodonia la imatge de mercat medieval. Qui es va acostar al poble va poder comprar un braçalet de cuir, un formatge o una espasa i va poder omplir la panxa assaborint una pizza feta al forn de llenya o un cuixot cuit a l’ast. Els més petits podien entrar a un castell a convertir-se per uns instants en cavallers i lluitar amb la millor de les espases, o fer un taller per aprendre a fer un bon pa. En mig de tot aquest anar i venir de gent comprant, menjant i gaudint dels tallers, uns músics es passejaven pels carrers animant la festa. Eren els Donimus Tècum  Un músics, que adequadament abillats, tocaven les cançons de l’època: els saltarellos, les ducties, estampides i les cançons dels joglars, amb els mateixos instruments que feien servir els músics dels segles XII i XIV.  La música recreava encara més l’edat medieval i va ser molt ben rebuda per tothom. Les cançons es van deixar de sentir cap a  ¼ de tres, hora en que la gent començava a marxar del mercat per anar-se a entaular per dinar.

 

 

 

 

 

 

 

Diumenge, 18 d'octubre de 2009
Pineda de Mar
Caminada al Parc del Montnegre i el Corredor
Sortida des de la plaça de l'Església

 

8.30 h
El passat diumenge 18 d’octubre dins de la campanya Viu el Parc va tenir lloc una agradable passejada  a càrrec de Montnegre Guiatges que des de Pineda de Mar va transcórrer per la carena i el peu de la Serra de la Guàrdia, braç del Montnegre que s’acosta al mar i acaba al Turó de Gràcia i des d’allà una altra vegada a Pineda.

 

 

 

 

 

 

 

 

El.repetit pas del foc ha deixat un paisatge ple de matolls i plantes aromàtiques i remeieres: estepes, ginesta, romaní i caps d’ase que va acompanyar els caminadors durant tot el recorregut.
Al llarg de la caminada les vistes sobre el mar i el Maresme eren una constant així com els vestigis d’èpoques passades que evidencien la presència humana al llarg dels anys: el castell, aqüeductes, ponts, molins, torres de defensa...El pas pel lloc anomenat els Pins del Poeta, una pineda rocallosa,  va fer rememorar un personatge entranyable per la gent de Pineda durant els anys seixanta Pep Brugada, més conegut com a Pep el del Sant pare. Un pagès singular que duia cabells llargs, patilles llargues i un broc de ginesta a la solapa que quan bufava la tramuntava pujava al turó a recitar els seus poemes.
En definitiva va resultar una excursió molt amena i accessible i el que és més important en bona companyia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

pàgina següent