El dissabte 2 de juliol a la Cabanya del Castell de Montesquiu es van lliurar els premis del 12è ral·li fotogràfic del Castell de Montesquiu que es va celebrar el passat 5 de juny durant la Festa al Parc del programa Viu el parc. En aquesta 12a edició s’han presentat fins 46 participants, tot un èxit de participació tenint en compte que el dia de la festa es va llevar rúfol i plujós i no va ser fins a mig matí que el sol es va instal·lar als confins del castell.
L’acte va ser presidit pel director del parc del Castell de Montesquiu, el Sr. Eduard Botey. Després de donar la benvinguda als assistents i agrair la seva participació es va procedir a la lectura del veredicte i al lliurament de premis als guardonats les obres dels quals juntament amb la resta de participants restaran exposades a l’entrada del castell fins les darreries de juliol.
Els tres temes amb els quals es participava eren Un, Virolat i A un pam del nas. La deliberació que va tenir lloc el 20 de juny a Manlleu va acordar que els guanyadors de les diferents categories fossin els següents:
Premi a la millor col·lecció, valorat en 200 euros per Miquel Rovira Dalmau de Manlleu
Premi a la millor foto de Un, valorat en 100 euros per a Anna Viñas de Sant Quirze de Besora.
Premi a la millor foto de Virolat, valorat en 100 euros, per a Jordi Palau Malé de Prats de Lluçanès.
I finalment el Premi a la millor foto de A un pam de nas, valorat en 100 euros, per a Joan Carles Rovira Pascual de Manlleu.
El premi infantil per a menors de 12 anys va recaure en la Martí Parramon Campás de Torelló i consisteix en un val regal de 50 euros de Decatlhon.
L’exposició es pot visitar els feiners d'11 a 14 h i dissabtes i festius d'11 a 14 i de 16 a 19 h.fins el dia 31 de juliol.
Tot era a punt a la plaça de can Coromines de Sora per celebrar la festa Viu el parc. La companyia Silosenomecuelgo ho tenia tot a punt per oferir-nos el seu espectacle Els aires de carrer, quan a la mitja hora d’haver començat van haver de recollir-ho tot a corre-cuita perquè una tempesta s’havia instal·lat just a sobre i el material que duien perillava de fer-se malbé. Així que vam haver d’esperar que passés la tempesta per tornar-ho a muntar tot i començar de nou.
Tres personatges comparteixen un banc públic i amb el banc tot un món. Estira i arronses, persecucions, rialles i plors se succeeixen en un reduït espai. I amb l’excusa, el fanal esdevé barra o un dels personatges s’enfila, puja, baixa i fa mil i una piruetes. El trapezi, elegant i vistós, acull les dues contorsionistes de l’espectacle, dues Martes, que van fer bada la boca als més desmenjats i que van arrencar forts aplaudiments de tots els assistents.
Tot Vidrà estava sobradament informat de l’activitat de Viu el parc al pavelló poliesportiu, però el temps d’aquest estiu no predisposa gaire al gaudi de les nits d’estiu. Una forta tempesta d’aigua va escombrar les comarques de Barcelona i el Vallès hores abans de l’actuació de Viu el parc, i a Vidrà, on potser la tamborinada no va ser tant espectacular, ja portaven uns quants dies d’aigua i unes temperatures força més baixes del que és habitual per l’època. Vaja, que a Vidrà a les 22 h hi feia fred. El termòmetre indicava 11 graus a l’exterior, i a dins el pavelló no hi feia gaire més calor. Doncs en aquest context i amb una fluixa assistència de públic va començar l’actuació de Boni i l’espectacle A dues bandes.
On és el davant i on el darrera? A quin costat de les bambolines és el públic i a quin costat hi ha l’artista? Una banda i altra de l’escenari es confonen durant l’actuació i mostren allò que passa abans que comenci l’espectacle i el que passa mentre dura. Canvis de roba, intents fallits i altres de reeixits de fer impossibles equilibris i rocambolescos malabars... tot això i encara més van poder veure en aquest espectacle a dues bandes.
I tot i el fred, la temperatura va pujar, gràcies a la professionalitat d’aquest mag de l’equilibri que és en Boni
A Santa Maria de Besora s’hi celebrava la 10ena Festa en Homenatge a la Gent Gran.
Enguany la festa estava d’estrena. L’antic frontó s’havia convertit en una nova sala polivalent pel poble, molt més adequada per fer-hi actes i serveis que els baixos de l’ajuntament, on fins ara s’hi havien estat celebrant les festes.
Després de passar un dia ple d’activitats i bones menges tocava, un any més, el torn del ball de nit.
A les 21.30, després de sopar a la nova sala, les llargues taules es van recollir en un moment i l’espai es va convertir en una sala de ball amb el trio Bona nota a punt de començar a tocar. Un Cha cha cha va encetar el ball i, des de la primera cançó fins la darrera, el poble de Santa Maria, grans i petits es va abocar a la pista per ballar-les totes amb ganes i energia. Les parelles anaven canviant, tothom ballava amb tothom, deixant palesa la germanor que traspuen els vilatans d’aquest petit poble del Bisaura.
Un dels moments més bonics de la nit va arribar quan els músics van repartir fanalets al ballarins per poder ballar aquest típic ball. La sala es va entendrir amb les espelmes enceses tot ballant l’entranyable cançó Boig per tu.
I passats quarts de dotze, després de més de dues hores ballant tot tipus de musica d’envelat: tangos, valsos, rock and rolls, merengues o alguna concessió a la cançó catalana, com l’Home Dibuixat, el ball es va donar per finalitat.
Els músics de Bona nota van acabar la nit amb molt bona nota i amb un aplaudiment generalitzat de tots el assistents, que van acabar la nit cansats, contents i amb la sensació d’haver passar una molt bona estona amb els veïns del poble.
