En el marc de les activitats que regularment ofereix el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, el diumenge dia 2 d’octubre se’n va celebrar una pròpia del programa Viu el parc.
Aquesta va consistir en un concert de música romàntica interpretada per una formació musical típica del romanticisme, el quartet de corda, però amb un desenvolupament del tot sorprenent.
En una primera part del concert els Aupa Quartet interpretaren, amb criteri cronològic, diverses peces de compositors romàntics; Beethoven, Schubert i Dvorak, però a mesura que el recital anava avançant l’estètica musical i la dels propis músics anava transformant-se per acabar interpretant peces contemporànies, folc, funk i fins i tots una versió instrumental de la cançó “Billie Jean” de Michael Jackson.
Tot aquest viatge musical va anar acompanyat d’unes presentacions que eren a la vegada interessants i desenfadades.
El concert va cloure amb el públic en peus aplaudint i el quartet interpretant, com a bis, una peça del mateix violoncel·lista del grup.
Un any més, la furgoneta amb els estris de circ de Desastrosus Cirkus feia una parada al centre cívic L’Espai de Les Roquetes per fer passar una bona estona els nens i les nenes de la vila.
Després de més de deu edicions, el taller de circ ha esdevingut un dels actes més esperats de la ciutat com ho demostren la gran quantitat de nens i nenes que s’han convertit amb el pas dels anys en autèntics mestres de les arts circenses i com se’n pot deduir de la complicitat que existeix entre aquests i els monitors.
De cop, i sense gaires instruccions , s’hi veien piruetes impossibles amb els diàbolos, funambulistes provant d’aguantar l’equilibri damunt el cable i la gran bola blava o trapezistes que temptaven la llei de la gravetat damunt el trapezi, tot sota l’atenta mirada dels pares que quedaven sorpresos de les habilitats dels seus fills.
Els més petits que assistien per primera vegada al taller provaven sort amb les boles i els platillos amb l’esperança d’arribar a la sofisticació dels seus companys de jocs.
A més del taller de circ, sota el porxo del centre cívic, un seguit de tallers mediambientals treballaven la natura i , a l’interior encara es podien veure les fotografies XVI concurs de fotografia Viu el parc.
L’Harmonia de Cambra és un grup que recupera la tradició concertística d’instruments de vent tocant repertoris plaents a l’oïda i lleugers per a l’esperit. Dins d’aquesta tradició, que es remunta al segle XVIII, els grups de vent que es formaven amb membres de la secció de vent de l’orquestra (l’anomenada harmonie), eren perfectament aptes per tocar tant a l’interior dels palaus com en les cèlebres serenates de carrer que es feien a l’estiu, per exemple a la Viena de l’època de Mozart.
Per rememorar l’ambient festiu d’aquelles vetllades, l’Harmonia de Cambra reuneix un grup de reconeguts professionals que destaquen en diferents àmbits musicals del país: la seva versatilitat els permet alternar des de la interpretació rigorosa de la música antiga fins a jugar amb melodies de l’àmbit de la música tradicional. El grup està liderat per l’Albert Gumí, professor d’Improvisació de l’Escola Superior de Música de Catalunya. Tots els intèrprets del conjunt els podem trobar al capdavant de reconegudes institucions musicals del país o liderant grups de cambra de prestigi.
El.programa de l’Harmonia de cambra va ser molt variat. La música, acompanyada d’una escenografia i posada en escena una mica més teatralitzada del que és habitual en un concert, va fer que els seixanta minuts que va durar, passessin quasi com una alenada, mentre el públic escoltava i seguia amb la vista, embadalit, els moviments dels músics.
Després d’ovacionar dilatadament els músics i que aquest responguessin generosament amb un bis, l’ajuntament va agrair amb profusió als músics la interpretació i va convidar al públic a gaudir del claustre de Sant Sebastià dels Gorgs, flamant, restaurat recentment amb criteris minimalistes de conservació de la ruïna amb un resultat, pensem, magnífic
Diumenge passat tenia lloc a Olesa de Bonesvalls la Festa Major del Barri de l’Hospital, el 10è Mercat d’oficis del segle XIII , la 15a Fira d’artesans i comerços del poble i la festa Viu el parc amb activitats per a tota la família Entre totes elles destacaven l’adreçada als més petits, els jocs Medievàlia de Quiràlia i el concert Passato è il tempo amb Alfred Fernández i Tomàs Maxé dirigida a públic adult.
La primera opció recreava els jocs que es feien a l’època medieval en els quals s’havien d’utilitzar l’habilitat, la destresa i la força per sortir-ne airosos. Els jocs, dissenyats i elaborats artesanalment per l’equip de Quiràlia, van esdevenir un punt de trovada entre pares i fills que competien per treure la millor de les puntuacions.
A.les 19 h, a la capella de l’Hospital, tenia lloc el concert Passato è il tempo, a càrrec de l’Alfred Fernández (viola de mà) i Tomàs Maxé (veu)
Aquests dos músics van interpretar peces del compositor del s.XV Bartolomeo Trombocino, conegut a més d’assassinar la seva dona, per la seva col·lecció de frottolas (cançons a quatre veus que parlen de l’amor, la mort, la gelosia). A principis del s.XVI aquestes frottolas es van fer tan famoses que l’editor Petrucci ajudat pel llaütista Franciscus Bossinensis, va fer els arranjaments per a veu i llaüt que més tard es publicarien.
Una selecció d’aquestes peces publicades són les que van triar l’Alfred i en Tomàs per interpretar a la capella de l’Hospital. Totes i cadascuna de les peces van ser aplaudides amb intensitat pel públic assistent que marxava amb el convenciment d’haver gaudit d’un excel·lent recita.
Per segon any consecutiu a Canyelles es va celebrar la Dixieland-tast amb una assistència de públic superior a l’edició anterior.
A les nou en punt s’obrien les portes, cinc minuts més tard ,tothom era a taula per gaudir dels plats que cinc restaurants i dues botigues de queviures de la vila havien preparat per a l’ocasió.
Un xic més tard, a les 22.40 h començava l’actuació Anna & The Six, aportació del programa Viu el parc a la vetllada. Aquest grup està format per la cantant Anna Pibernat, Albert Rossell al saxo, David Solà i Martí Costa a la guitarra, Jordi Castells al piano, Ruben Traba al contrabaix i l’Íu Marin a la bateria, a més dell Josemi Moraleda al violí i com a veritable padrí i animador del grup. El seu estil és fresc i espontani, amb un repertori basat, sobretot, en temes de Nova Orleans, el jazz tradicional i swing. La seva música va ser un excel·lent i molt adequat acompanyament per a finalitzar la vetllada.
Diumenge 16 d’octubre arribava la festa Viu el parc al municipi de Gavà. Enguany, abans de l’actuació del grup De Parranda, el Marc Andrés, conservador del museu de Gavà, ens explicava una divertida aventura amb en Carlet i la tieta Llenega com a protagonistes, per fer-nos descobrir una mica més sobre el sempre interessant món dels bolets. De forma molt amena va donar-nos alguns consells a tenir en compte a l’hora de sortir a la muntanya a collir-ne.
Mentre tot això passava al Jardí botànic del museu, davant, els integrants de la cia. De Parranda frissaven per tenir-ho tot a punt i oferir-nos el seu espectacle El Sarau.
Durant una hora i amb un ritme vertiginós vam viure una festa major a la qual no li faltava res: pregó, exhibició de gossos d’atura, un partit entre solters i casats, un ball d’envelat, un espectacle infantil...semblava impossible però ho van fer. Vam viure una festa grossa plena de música i sobretot bon humor.
Amb un temps meteorològic molt agradable tenia lloc el primer dels tres recitals poètics que es duran a terme als Parcs del Garraf, d’Olèrdola i del Foix. Aquest va tenir lloc al conjunt monumental d’Olèrdola amb Lluís Figuerola i Dolors Miquel com a convidats. El primer va recitar poemes seriosos que contrarestaven els poemes plens d’humor de la Dolors. Tot plegat, va resultar un recital distret i interessant. Entre poeta i poetessa, la Coral de la Diputació de Barcelona, interpretava peces que s’adeien molt bé amb la seriositat i la comicitats dels poemes. El públic, força nombrós, responia amb forts aplaudiments i escoltava ara amb un silenci molt atent, adés amb rialles i comentaris en veu alta.
En.acabar, dos poetes de la comarca van recitar alguns poemes seus. Felicitacions i comentaris satisfactoris posaven punt i final a l’acte.
El cap de setmana Viu el parc a Santa Margarida i els Monjos va començar amb una sessió de contes teatralitzada a la biblioteca. La sessió a càrrec de la companyia Plansicols va presentar l’obra Enzo, que bèstia ets!
Plansicols és una companyia quasi nova de trinca. Neix a finals del 2010 amb la voluntat de crear petites produccions teatrals a partir d’àlbums il·lustrats, llibres de joc, desplegables, etc, que tenen algun efecte sorpresa que crida l’atenció dels infants, per aturar-se i poder dedicar un temps a contemplar-los, meravellar-se’n, un temps per a riure, un temps per a jugar…La Clara Cols i la Marta Plans són Plansicols, un magnífic guió per una immillorable posada en escena, això mereix un aplaudiment. I forts aplaudiments va ser el que van rebre a la biblioteca de Santa Margarida i els Monjos, perquè les aventures que ens van contar van ser tan bèsties com per exemple: un elefant i un cangur juguen en un gronxador,una guineu i una estruç que parlen de les seves coses i un ou i una gallina que discuteixen qui va arribar el primer. L’Enzo i la Lela protagonistes dels relats saben que,en aquest món de mones, hi ha més bèsties que persones i així ens ho van fer saber.
El cap de setmana Viu el parc continuava a Santa Margarida i els Monjos ara amb un concert a càrrec de Les VioLiles. Les VioLiles, no són dues, ni en són tres, a la sala del Molí del Foix Les VioLiles van ser sis. A més de les genuïnes Aina Moliner i Joana Gumí , als violins i en Blai Gumí al contrabaix i de l’Albert Gumí que els acompanya a la guitarra, en aquesta ocasió Les VioLiles van comptar amb la col·laboració de Boris Pi a la bateria i de Queralt Roca amb l’acordió i clarinet.
Les VioLiles noves, molt i molt tendres, toquen, canten, salten i ballen a la vegada que encomanen una vitalitat i alegria envejables, diuen que ...el seu violí és fresc com la brisa irlandesa, poderós com un ball de gegants català i ballaruc com les tonades country americanes. I els que hi vam ser ho confirmem, escoltar i veure Les VioLiles és tot una experiència vital, un molt bon antídot per la mandra i la malenconia.
El.cap de setmana de Santa Margarida i els Monjos Viu el parc va continuar diumenge dia 23 amb la Caminada popular del Parc del Foix que va aplegar una trentena de persones i va sortir del castell de Penyafort fins a Torrelletes per retornar al punt de sortida en un recorregut aproximat de 9 km.
