14/10/2012

Poesia als Parcs

Tavèrnoles

Tots dos poetes van anar dient els seus versos alternativament. En Ramon Farrés és de la comarca d'Osona, i els seus poemes, tan corprenetment mesurats, hi feien referència mentre els núvols de tardor anaven canviant de forma i de manera de moures a mesura que les metàfores s'enlairaven per sobre del paisatge per aterrar als prats. I llavors les cançons de la Coral de la Diputació de Barcelona, sense haver-ho previst, subratllaven els versos i anunciaven les estrofes que tot seguit s'hi sentirien. Algunes de les cantaires de la Coral també van recitar els seus poemes, i l'ermità de Sant Feliuet de Savassona va dir –de memòria i en un to que va provocar un airet que va fer bellugar ben líricament les branques del arbres d'aquell cim–  un poema llarg de Jacint Verdaguer. Durant tot el recital, el públic hi va anar fent comentaris, i el sentit de l'humor es va barrejar en tot moment amb la transcedència d'alguns poemes i també amb els versos més planers i amb els que foren entonats, amb grans aplaudiments en acabar, per Ester Xargay. L'indret, malgrat les protuberàncies del terra, o precisament per això, i per la magnífica vista que té, és ideal per a un recital de poemes i de cançons.