13/10/2013

Poesia als parcs

Tavèrnoles

El paratge tan rialler quan fa bon temps de Sant Feliuet de Savassona va acollir amb més estima que mai els poemes d'Elena Sixto i de Francesc Fanés, que van recitar en sengles tongades cada un. La inspirada seriositat, no pas exempta d'humor, de Fanés contrastava, per a bé, amb la senzillesa volàtil de Sixto. Tots dos van ser aplaudits a bastament. Un detall ben sorprenent de l'acte va ser la presència d'una gran quantitat de gossos de moltes races, els quals van intervenir al recital amb llurs lladrucs, equivalents a versos irracionals, amb conats de brega i sobretot amb llur presència al costat dels dos poetes. Aquest interès caní per la poesia no s'havia vist mai en cap recital de "Poesia als parcs". Fins i tot un gos va fugir de casa seva, a Tavèrnoles, per assistir al recital, a vuit kilometres lluny del poble. Els seus amos no se'n sabien avenir. Van ser avisats gràcies al número de telèfon que el gos duia al collar. En acabat del recital, hi van dir poemes algunes persones del públic, i l'ermità de Sant Feliuet, a punt de ser mossegat per una gossa, va recitar de memòria un llarg i emotiu poema de Jacint Verdaguer, que coneixia molt bé aquell paisatge. I a més a més l'ermità va explicar breument la història de l'ermita.