27/07/2013

Poesia als Parcs

Aiguafreda

Després de les paraules intel·ligentment institucionals d'en Miquel Parella, en Carles Hac Mor va presentar el recital tot fent una breu comparació de la biosfera, com a ecosistema global, amb la poesia entesa com un no-sistema sense eco. Ara bé, els poemes d'en Jordi Vintró –que hi va fer un repàs de tots els seus llibres publicats–  van contradir l'afirmació que la poesia no té eco. I tot seguit, el pandero quadrat d'en Guillem Ballaz va fer de tornaveu de la poesia litúrgica de les civilitzacions mesopotàmiques, de les quals prové el pandero quadrat, que va lligat a la improvisació poètica, la qual va ser practicada, amb molt d'enginy, per en Guillem Ballaz, qui també va entonar algunes cançons. La poesia de Jordi Vintró va anar escalfant tant l'ambient que un espectador, en Joan Aregall, va recitar, de memòria i en grec clàssic, el començament de l'Odissea. I com a epíleg d'aquell fragment d'Homer, un altre espectador, en Toni Gol, va llegir alguns dels seus haikus del Pedrafosca, que van donar peu a una glosa mallorquina entonada per l'Ester Xargay.